El President diu sentir-se responsable de les conseqüències polítiques de la sentència sobre l'Estatut
23/07/2010
José Luis Rodríguez Zapatero assegura, a més, que es proposa recuperar la confiança entre institucions, forces polítiques i societat.
El President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat en la seva conferència "Catalunya i Espanya avui", que ha pronunciat al fòrum Tribuna de Barcelona, que per tornar a créixer després de la sortida de la crisi, "Espanya necessita Catalunya i Catalunya necessita Espanya" i va afegir que només hi ha un mode de concebre aquesta convivència: al si d'un projecte comú, fonamentat en el respecte i en el reconeixement dels qui ho integren.
Va argumentar que si hagués de sintetitzar en tres les principals idees o valors que donen sentit al seu compromís polític, aquests serien: l'Espanya plural, l'avenç democràtic i la igualtat, la no discriminació.
Horitzó econòmic
El cap de l'Executiu va iniciar la seva intervenció posant l'accent en el procés de reformes que el Govern està duent a terme per enfortir-nos davant la sortida de la crisi, per impulsar la recuperació econòmica, propiciar el canvi de model productiu, aconseguir una economia més competitiva i sostenible, tornar a crear lloc de treball i preservar i l'estat del benestar.
Aquestes reformes, entre les quals va citar la relativa al sistema financer, ja molt avançada; la del mercat de treball, en tràmit parlamentari; i la que afecta a les pensions, no són fàcils i requereixen esforç, però a mitg i llarg termini produiran un gran profit, va dir. Aquestes iniciatives, al costat del "rigor" i l'"austeritat" aplicada en la despesa pública, "seguiran absorbint l'energia i la determinació del Govern d'Espanya" en els propers mesos, va sostenir.
El President del Govern va explicar que les grans reformes en curs cal completar-les amb altres canvis que incideixen en la competitivitat de la nostra economia i que afecten a les infraestructures, la R+D+I i la formació, en què l'Executiu ha vingut treballant des de 2004.
En aquest punt, Rodríguez Zapatero va subratllar el significatiu esforç de l'Estat en la modernització de les infraestructures a Catalunya, entre les quals va citar el nou terminal del Prat o la connexió en Alta Velocitat. En els últims cinc anys s'han invertit més de 12.000 milions d'euros, va especificar el President.
Malgrat les restriccions pressupostàries que ha hagut que adoptar, dels 182 contractes en marxa a Catalunya, només es rescindeixen cinc, i, d'ells, tres es tornaran a licitar. A més, va especificar el President, si ens atenim al criteri del volum d'inversió, l'afectació és, en termes relatius, "limitadíssima".
En matèria d'investigació, Rodríguez Zapatero va dir que s'havia multiplicat, pràcticament, per tres la despesa pública en R+d i va posar com a exemple la recent inauguració del Sincrotón ALBA a Cerdanyola del Vallès, la més gran infraestructura científica construïda a Espanya i en tot el sud d'Europa.
El President també va fer referència a la importància que per al present i el futur de l'economia de Catalunya té la política industrial, la Innovació i la internacionalització de les seves empreses.
Va dir que l'objectiu del Pla Estatal és augmentar en tres punts el pes de la indústria en l'economia, passant així del 15% actual al 18% el 2020, per situar-nos en la mitjana de la Unió Europea. Una mitjana que ja s'assoleix a Catalunya, però l'objectiu del qual haurà de ser encara més ambiciós: superar aquest any el 20%.
Espanya plural
El President va recordar la seva posició en defensa de l'Estatut. Va dir que sempre va considerar que calia donar curs, d'acord amb els procediments i les regles previstes en la Constitució i en el mateix Estatut vigent, a la voluntat majoritària de la societat catalana de renovar el seu autogovern i de veure reforçat el reconeixement de la seva identitat política.
Es va referir al recurs plantejat pel PP davant el Tribunal Constitucional que qüestionava globalment l'Estatut i a la sentència dictada per l'Alt Tribunal, que va dir acatar i prestar el degut suport institucional. Va aclarir, a més, que no era "responsable" de la sentència, però que sí se sentia responsable de les seves "conseqüències polítiques" i que era conscient de la "incomoditat i malestar " generat en un sector ampli de la ciutadania de Catalunya.
No obstant això, va assenyalar que els efectes jurídics de la sentència eren limitats, si es comparen amb l'extensió de la impugnació.
Per tant, al seu judici, l'Estatut ha resultat globalment convalidat, ja que ja no penja sobre ell la incertesa jurídica del recurs i té serè l'horitzó del seu desenvolupament i aplicació.
En aquest punt va resumir la seva presa de posició davant la sentència, que consisteix a reafirmar el respecte als sentiments d'identitat dels ciutadans de Catalunya, a analitzar la possibilitat de regular, pel curs legal procedent, les qüestions declarades inconstitucionals pel Tribunal per raons de forma no de fons, i a reiterar el compromís de seguir desenvolupant i aplicant l'Estatut.