El Ministeri de Ciència i Innovació és la principal font de financiació de la investigació oncològica
24/03/2010
Garmendia inaugura el setè Congrès de Càncer de mama
- Actualment el MICINN destina 55 milions d'euros a la investigació oncològica
- La ministra de Ciència i Innovació ha assenyalat que Espanya és el segon país, després dels EUA, que més gran proporció dels seus pressupostos públics dedica al finançament de les ciències biomèdiques
- Garmendia ha posat de relleu la importància de la col·laboració entre les diferents administracions, organismes d'investigació, serveis assistencials, institucions i societat civil per avançar en la lluita contra el càncer de mama
- Espanya, amb un índex del 20,5%, és un dels països amb menor taxa de mortalitat en càncer de mama dins la UE (24,9%)
La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha inaugurat avui a Barcelona el setè Congrés Europeu de Càncer de Mama, el més gran trobada internacional sobre aquest tipus de càncer a Europa, amb l'assistència de 5.000 delegats de 90 països. Durant la seva intervenció, la ministra ha subratllat que la investigació biomèdica és una prioritat per al MICINN, inclosa en les seves accions estratègiques, per la seva importància en la lluita contra el càncer i, en general, tots els avenços en esperança i qualitat de vida.
En aquest sentit, ha assenyalat que Espanya és el segon país a nivell mundial, després dels Estats units, que més gran proporció dels seus pressupostos públics dedica al finançament de les ciències biomèdiques, en relació amb el seu Producte Interior Brut.
Aquest esforç, segons ha explicat Garmendia, va suposar el 2009 una inversió de 275 milions d'euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació a través de l'Acció Estratègica de Salut, dels quals el 20%, (55millones d'euros) es destinen a finançar centres, xarxes, projectes d'investigació i contractes en l'àrea d'oncologia, cosa que situa al MICINN com principal font de finançament públic de la investigació oncològica a Espanya.
Impulso nous entorns d'investigació
Garmendia s'ha referit també a diverses iniciatives en el camp de la investigació oncològica, entre les quals destaquen la creació de la Plataforma d'Ultraseqüenciació, dotada amb 25 milions d'euros, cuyo primer gran repte és la contribució d'Espanya al Consorci Internacional del Càncer, projecte que es podria descriure com el G-8 de la genètica del càncer.
La ministra ha destacat així mateix unes altres iniciatives com l'impuls de nous entorns d'investigació biomèdica per a la generació de coneixement des d'una perspectiva integral. Aquest és l'espai que ocupen les Xarxes Temàtiques d'Investigació Cooperativa en Salut, els Centres d'Investigació Biomèdica en Xarxa i la figura dels Instituts d'Investigació Sanitària. Tot això, amb l'objectiu de potenciar l'agregació de capacitats científiques en diferents àmbits i a promocionar la investigació translacional a Espanya, així com a promoure una més gran integració entre la investigació bàsica i la investigació clínica.
Aquest és el plantejament que ha motivat la posada en marxa de la Plataforma Estatal d'Unitats d'Assajos Clínics (CAIBER), que coordina les activitats de 40 hospitals dins el nostre territori i que ens permetrà disposar d'un dels entorns més favorables i competitius a nivell europeu en matèria d'assajos clínics, amb expectatives particularment optimistes en l'àmbit dels assajos d'oncologia en fase I, una etapa en què la investigació bàsica i preclínica d'excel·lència que desenvolupen els nostres investigadors suposa un gran avantatge competitiu, ha subratllat.
Col·laboració entre administracions
De la mateixa manera, Garmendia ha destacat la importància de la col·laboració entre les diferents administracions, organismes d'investigació, serveis assistencials, institucions i societat civil per avançar en la lluita contra el càncer de mama. La ministra ha assenyalat que gràcies a aquests avenços, Espanya, amb un índex del 20,5%, és un dels països amb menor taxa de mortalitat en càncer de mama dins la Unió Europea (24,9%). I ha posat de relleu l'impacte positiu dels programes de detecció precoç de càncer de mama posats en marxa per les comunitats autònomes.
Però, segons Garmendia, aquest èxit no hagués estat possible sense la mobilització de la societat civil organitzada i sense el concurs de les associacions de pacients, associacions internacionals de lluita contra el càncer, organitzacions mèdiques, associacions científiques, professionals de la medicina en tots els seus nivells, mitjans de comunicació i una llarga etcètera d'agents a què tots els ciutadans hem d'estar molt agraïts.
Aquesta mobilització – ha afegit - té com a protagonistes indiscutibles a les dones, ja que a elles ha d'atribuir-se el mèrit d'acabar amb els tabúes que han envoltat a aquesta malaltia durant molt de temps.
En la seva opinió, una altra de les claus que expliquen la davallada en la taxa de mortalitat del càncer de mama, és el desenvolupament dels sistemes de salut i la col·laboració estreta entre els diferents nivells assistencials, des de l'assistència primària a l'assistència hospitalària.
Segons Cristina Garmendia, la col·laboració institucional és un dels aspectes que s'estan impulsant a través de diferents iniciatives com la recent creació en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) del Grup d'Investigació Clínica en Càncer de Mama.
La ministra ha assenyalat que ara el principal repte és cercar les sinergies entre investigació i serveis assistencials, de manera que es pugui accelerar la translació del nou coneixement a la pràctica clínica, perquè els pacients i la societat en el seu conjunt puguin beneficiar-se com més aviat millor dels importants avenços científics que s'estan produint. En la seva opinió, la ciència i la innovació no poden romandre alienes a aquesta dimensió social i assistencial. Estem convençuts que són molts els avenços que es poden introduir per millorar la qualitat de vida dels pacients, ha dit.