La Presidència Espanyola de la UE avançarà en la presa de decisions sobre l'emplaçament de les noves infraestructures europees d'investigació
23/03/2010
- La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha inaugurat avui la sisena edició de la Conferència Europea de Grans Infraestructures (ECRI-2010), un esdeveniment emmarcat en la Presidència Espanyola de la UE en el qual uns 600 experts debatran mecanismes eficients de fixació de prioritats i de decisió sobre els emplaçaments de les noves infraestructures d'investigació a Europa
- Garmendia ha afirmat que la Presidència Espanyola de la UE atorgarà la major rellevància en la seva agenda política al desenvolupament de l'Espai Europeu d'Investigació a través de l'impuls del mapa europeu d'infraestructures, que contempla 44 projectes considerats prioritaris per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia europea, dels quals Espanya vol participar en 25
- Garmendia ha apostat per un mapa europeu d'infraestructures eficaç, dissenyat racionalment amb criteris d'excel·lència i equilibri territorial, que serveixi per a lluitar contra desafiaments com l'envelliment de la població i les seves malalties, la seguretat alimentària o la lluita contra el canvi climàtic
- Les grans infraestructures científiques internacionals constituïxen la columna vertebral de l'Espai Europeu d'Investigació i són motor del desenvolupament econòmic dels països involucrats en la seva construcció, afavorint la creació d'economies més competitives i impulsant la recuperació econòmica en moments de crisis com dinamitzadors de l'economia
"Les grans infraestructures d'investigació són fonamentals per a abordar des de la ciència i la tecnologia els reptes socials i econòmics que afronta la societat europea del segle XXI". Així ho ha indicat avui la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració de la sisena edició de la Conferència Europea de Grans Infraestructures (ECRI-2010), que se celebra a Barcelona entre avui i matí. Un esdeveniment emmarcat dintre de la Presidència Espanyola de la UE i organitzat pel ministeri de Ciència i Innovació i per la Comissió Europea.
Garmendia ha apostat així per un mapa europeu d'infraestructures eficaç, dissenyat racionalment amb criteris d'excel·lència i equilibri territorial, que serveixi per a lluitar contra desafiaments com l'envelliment de la població i les seves malalties, la seguretat alimentària, les fonts alternatives d'energia o la lluita contra el canvi climàtic.
La titular de Ciència i Innovació ha assenyalat que aquestes grans infraestructures científiques "com l'ahir inaugurat Sincrotrón ALBA- estan cridades a convertir-se en símbols d'una època". Constituïxen a més, segons ha explicat, un exigent mercat per a la denominada ?indústria de la ciència?: un conjunt de sectors innovadors, generadors d'ocupació i riquesa amb un important paper en la recuperació i creixement econòmic.
"Són molt més que instruments singulars, costosos i sofisticats", sinó "també el fruit d'un esforç col·lectiu", ha afegit la ministra de Ciència i Innovació, qui ha incidit en la importància de compartir amb la ciutadania la rellevància d'aquestes apostes, particularment en l'entorn local en el qual estan situades, avançant així en "l'apropiació social" de les grans infraestructures científiques.
El full de ruta d'infraestructures d'investigació El Fòrum Estratègic Europeu per a les Infraestructures d'Investigació (ESFRI) ha elaborat una full de ruta que actualment inclou 44 projectes considerats prioritaris per al desenvolupament de la ciència i la tecnologia europea. Aquests projectes futurs, segons les estimacions actuals, podrien mobilitzar fins a 2014 prop de 20.000 milions d'euros només en la seva fase de construcció, i entorn de 2.000 en la fase d'operació.
Diversos països europeus, entre ells Espanya, han desenvolupat ja la seva pròpia planificació estratègica, establint les seves prioritats en relació amb les infraestructures d'aquesta full de ruta. Així, Espanya ha identificat un total de 25 projectes en els quals vol participar atenent a criteris d'oportunitat per a la comunitat científica espanyola i el seu impacte tecnològic-social, entre altres factors. La implementació d'aquesta full de ruta d'infraestructures en un marge raonable de temps és necessària perquè Europa conservi la seva competitivitat científica, tecnològica i industrial i no perdi els seus actuals lideratges, segons ha indicat Garmendia. No obstant això, per a aconseguir que el desplegament del mapa sigui efectiu cal disposar de mecanismes eficients de fixació de prioritats i de decisió sobre els emplaçaments de les noves infraestructures. Aquests seran els principals temes que abordaran els 600 participants de ECRI-2010.
Garmendia ha subratllat que Ciència i Innovació donarà ?la major rellevància? en la seva agenda política durant la Presidència Espanyola de la UE al desenvolupament de l'Espai Europeu d'Investigació (ERA, en les seves sigles en anglès) a través de les grans infraestructures europees, i per aquesta raó durà al Consell de Competitivitat de maig les conclusions que s'adoptin en ECRI-2010 sobre el futur d'aquestes instal·lacions. Per altra banda, Garmendia ha recalcat que perquè aquesta full de ruta europea d'infraestructures sigui eficaç, cal assegurar "la plena mobilitat de la comunitat investigadora", de manera que els investigadors es desplacin lliurement i puguin realitzar estades en les infraestructures que necessitin. D'aquesta manera, ha subratllat que durant la Presidència Espanyola de la UE aquestes qüestions han estat debatudes per primera vegada més enllà de l'àmbit estricte de la política científica, a l'impulsar-se manera coordinada entre els ministres d'Investigació i els ministres d'Ocupació europeus.
ECRl-2010 s'emmarca dintre d'un dels eixos prioritaris del Ministeri de Ciència i Innovació durant la Presidència Espanyola de la UE, denominat Integració, que busca fer que l'Espai Europeu d'Investigació funcioni com un espai únic i amb pes institucional en el projecte europeu. En l'acte d'inauguració d'aquest esdeveniment han participat, al costat de la ministra de Ciència i Innovació, el director general d'Investigació de la Comissió Europea, José Manuel Silva, el secretari d'Estat del Ministeri Federal d'Educació i Investigació alemany, Georg Schütte; el secretari d'Articulació Científic-Tecnològica d'Argentina, Alejandro Ceccatto; el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Les grans infraestructures, vertebradores de la ciència europea
En l'actualitat hi ha més de 600 grans infraestructures d'investigació operant en la Unió Europea, amb un pressupost mig anual que ascendeix a uns 7.600 milions d'euros. Només a Espanya, el desplegament del mapa Instal·lacions Científic-Tecnològiques Singulars, que el Govern d'Espanya i els governs autonòmics estan impulsant conjuntament i que fins a la data inclou 25 infraestructures, suposarà una inversió total de 3.800 milions d'euros fins a l'any 2025. Les infraestructures d'investigació constituïxen la columna vertebral de l'ERA i són claus per a construir una veritable política de ciència i innovació compartida. Suposen a més un motor del desenvolupament econòmic dels països involucrats en la seva construcció, afavorint la creació d'economies més competitives i impulsant la recuperació econòmica en moments de crisis com dinamitzadors de l'economia.