El Ministeri de l'Habitatge decideix els Premis Nacionals de Vivenda i Arquitectura 2009
04/03/2010
El Ministeri de L'Habitatge ha concedit el Premi Nacional d’Habitatge 2009 a l'arquitecte Fernando Ramón Moliner pel seu compromís amb l'allotjament dels ciutadans des d'un enfocament global i avançat de l’habitatge, centrat en la forma d'accés, la ideologia urbanística, o les condicions per aprofitar en les edificacions les energies passives: la il·luminació i ventilació natural i el sol. Autor de multitud de llibres, articles, informes, conferències i traduccions sobre aspectes tècnics i socials de l’habitatge actual a Espanya i en altres països, F. R. Moliner es converteix així en el primer premiat amb aquest guardó, convocat per primera vegada pel Ministeri.
A més, l'arquitecte català Carlos Ferrater ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura 2009 en reconeixement a la seva trajectòria professional, plena de premis nacionals i internacionals, i per haver-se convertit en referència indiscutible per a diverses generacions d'arquitectes, dins i fora d'Espanya. Ferrater passa així a engrandir la llista de premiats amb aquest guardó en edicions anteriors al costat d'Oriol Bohígas, Santiago Calatrava i Matilde Ucelay, entre d'altres.
La ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, ha presidit els jurats d'aquests premis, constituïts a més per altres càrrecs del Ministeri de L'Habitatge i, en el cas del Premi Nacional d’Habitatge, per membres de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, de l'Institut Juan d'Herrera i de la Fundació Arquitectura i Societat; i en el del Premi Nacional d'Arquitectura, per representants del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, del Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya, i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Fernando Ramón Moliner
Nascut a Múrcia en 1929, fill de María Moliner, és Doctor arquitecte titulat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid. Ha estat membre titulat del Royal Institute of British Architects, utilitzat com a arquitecte en l'Ajuntament d'Hillingdon, Londres i professor titular de Projectes en l'ETSA de Madrid.
Com director del Servei d'Estudis de la Direcció General per a l’Habitatge i Arquitectura del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme entre 1982 i 1986, va promoure treballs d'investigació sobre l’habitatge unifamiliar i el grau de confort i salubritat de l'allotjament a Espanya. Fruit d'això, és el llibre La casa a Espanya (1987), i la presa de dades amb aparells de precisió de la temperatura, humitat, soroll i renovació de l'aire en un centenar d’habitatges de tot el territori a l'estiu i hivern, per bé que, les conclusions van quedar inèdites. Ha estat el principal difusor a Espanya de l'obra i pensament d'arquitectes forans defensors de l'allotjament adaptat a les necessitats canviants dels ciutadans, com N.J. Habraken o John F.C. Turner.
Entre els seus projectes més significatius destaquen la Casa/fabrica Pontviane a Salamanca, el Centre Cultural de Moratalaz, els següents edificis de Londres: Honeycroft Work Centri d'Hillingdon, Greenway Sec. School d'Uxbridge, i Whitehall Inf. School d'Uxbridge; 164 vivendes a San José de Valderas, 11 vivendes en la Ventilla, a Madrid, i la remodelació d'una poma en forma de corri-la amb 57 vivendes en La Trinidad, Màlaga.
Entre les seves publicacions més destacades es troben Misèria de la ideologia urbanística, una anàlisi crítica del pensament urbanístic del segle XX; Manuals crítics de disseny de l'allotjament espanyol: Il·luminació natural, control de sorolls, confort tèrmic, ventilació, soleamiento… en la situació urbana; Arquitectura del dins i del fora; i Roba, suor i arquitectures, en la introducció transmet la seva pretensió “com a arquitecte, de fer més suportable el pas dels meus semblants pel planeta que compartim”.
Carlos Ferrater
Neix a Barcelona el 1944. Doctor arquitecte i Catedràtic de projectes arquitectònics de la U.P.C. i Director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Acadèmic electe de la Real Academia de Belles Arts de Sant Jordi. Investit Doctor Honoris causa per la Universitat de Trieste. L'any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona. (OAB)
Des de l'any 2000 ha rebut quatre premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions de 1999 i 2008, el premi internacional d'arquitectura Brunel 2005, Dinamarca i el premi BigMat el 2009. Ha estat finalista del Premi Messes van der Rohe en dues ocasions i rebut el Premi Ciutat de Madrid, el Premi Nacional d'Arquitectura Espanyola 2001 del CSCAE, el Dedalo Minosse 2006 en Vicenza, el premi Dècada 2006 i el premi Internacional Flyer 2007. Premi internacional de la RIBA 2008 a la seva monografia de l'editorial MP, entre d'altres. Ha rebut una menció de la X Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme el 2009. Ha estat convidat en el Pavelló Internacional i en el Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia 2004, pel MOMA de Nova York a l'exposició On site: New Architecture in Spain i a exposar monogràficament la seva obra en el Crown Hall, IIT de Chicago, en el Museu de Bells Arts de Bilbao, a Institut Tecnològic d'Israel, en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i en la Fundació del Col·legi d'Arquitectes de Madrid.
És autor entre altres obres de les 3 pomes en la Villa Olímpica de Barcelona, la Villa Olímpica del Valle Hebrón, l'Hotel Rei Juan Carlos I, el Palacio de Congresos de Cataluña, l'Auditori de Castelló, l'Institut Científic i el Jardí Botànic de Barcelona, el Real Club de Golf El Prat, Edificis en el Paseo de Gracia, l'Estació Intermodal de Saragossa, l'edifici Mediapro en Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parque de las Ciencias a Granada i el Paseo Marítimo de la Playa de Poniente de Benidorm, distingit amb el primer premi dels VIII Premis Ceràmics ASCER, i les seus de GISA i FGC en Barcelona. Avui dia realitza, entre altres obres, el Centre Cultural des Jacobins en Li Mans, la Casa AA en Sant Cugat, La Biblioteca de Vila-real, un edifici d'oficines en Barcelona, la ciutat de la Música a Sabadell, Cellers en Toro, vivendes en Abandoibarra i l'Hospital IMQ en Zorrozaure, a Bilbao, els edificis intermodals i multimodals en l'Aeroport de Barcelona, l'Aeroport de Múrcia, la intervenció paisatgística al jaciment d'Atapuerca a Burgos, la Torre World Trade Center de Cornellà, i un complex d'oficines al costat del riu Sena a París.