El Govern dóna llum verda a l'Avantprojecte de Llei de Mediació i a la reforma de la Llei d'Arbitratge per reduir la càrrega de treball en els tribunals

19/02/2010

Consell de Ministres


Potenciar la solució de conflictes en l'àmbit extrajudicial és un dels objectius centrals del Ministeri de Justícia per a aquesta legislatura, ja que reduirà la càrrega de treball dels tribunals en permetre als ciutadans solucionar les seves diferències sense necessitat d'acudir al jutge

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha presentat avui al Consell de Ministres tres avantprojectes de llei: el de Mediació, el de reforma de la Llei d'Arbitratge i de Regulació de l'Arbitratge institucional en l'Administració General d'Estat i el de Llei Orgànica, complementària dels dos anteriors, pel qual es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial per adaptar les competències dels jutjats i tribunals en aquestes matèries.

Aquestes iniciatives, que s'emmarquen en el Pla de Modernització de la Justícia 2009-2010 i en l'Estratègia d'Economia Sostenible, representen un important impuls normatiu per alleujar de càrrega a jutjats i tribunals a través de la resolució de conflictes en l'àmbit extrajudicial, cosa que permetrà als ciutadans solucionar les seves diferències i conflictes sense necessitat d'acudir a un judici.

D'una banda, es modifica la Llei d'Arbitratge de l'any 2003 per incrementar tant la seguretat jurídica com l'eficàcia d'aquest procediment i, per un altre, es regula la mediació en assumptes civils i mercantils, configurant un instrument molt senzill, àgil, eficaç i econòmic per resoldre conflictes mitjançant un acord a què l'ordenament jurídic atorgarà eficàcia de cosa jutjada, com si d'una sentència judicial es tractés.

Circumscrita a l'àmbit de competències de l'Estat, la Llei de Mediació articularà un marc mínim per a l'exercici de la mediació sens perjudici de les disposicions que dictin les comunitats autònomes, algunes de les quals té la seva pròpia regulació. Així mateix incorpora al Dret espanyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació transfronterera en assumptes civils i mercantils.

Principals característiques de la Llei de Mediació


■ S'estableix per a assumptes civils i mercantils en conflictes nacionals o transfronterers. S'exclouen expressament la mediació laboral, penal i en matèria de consum.

■ Les institucions i serveis de mediació establertes o reconegudes per les diverses Administracions podran assumir les funcions de mediació.

■ Sotmetre's a la mediació serà voluntari, llevat d'en els processos de reclamació de quantitat inferiors a 6.000 euros, en què s'exigirà haver iniciat el procés a través d'una sessió informativa gratuïta, com a requisit previ per acudir als tribunals.

■ Ningú estarà obligat a concloure un acord ni a mantenir-se en el procediment de mediació.

■ La sol·licitud d'inici de la mediació interromp la prescripció o caducitat d'accions judicials.

■ El procediment garanteix la confidencialitat i la imparcialitat del mediador entre les parts, sense que aquest pugui imposar solució o mesura concreta alguna.

■ Es fixa un termini màxim per a la mediació de dos mesos ampliables a un altre més.

Estatut de la persona mediadora

Per donar garanties de professionalitat i qualitat a l'activitat, es regula un estatut mínim de la persona mediadora, amb les següents condicions per exercir com a tal:

■ Tenir una assegurança de resposabilitat civil.

■ Estar inscrit en un registre públic i d'informació gratuïta per als ciutadans.

Es regulen també els drets i deures de les persones mediadores i el dels serveis i institucions de mediació, que igualment hauran d'inscriure's en el registre.

La llei potència a més la mediació a través de mitjans electrònics, en la mesura en què s'insta al seu ús i s'estableix com a preferent.

REFORMA DE LA LLEI D'ARBITRATGE


El primer objectiu de la reforma de la Llei d'Arbitratge és enfortir la mateixa institució a través de millores que afegeixen seguretat jurídica, per tal d'impulsar un més gran assentament d'aquest mecanisme de resolució de conflictes, dins el sistema de justícia, com a mitjà alternatiu i complementari al jurisdiccional.

En aquest sentit, es produeix un canvi en l'assignació dels òrgans judicials competents en relació amb l'arbitratge. Seran la Sala del que és Civil i del Penal dels tribunals superiors de Justícia els que nomenin als àrbitres judicials. Així mateix, la competència per conèixer l'‘exequátur’ dels laudes estrangers s'atribueix al Salas del que és Civil dels Tribunals Superiors de Justícia.

La reforma també aborda una ampliació d'aquest mitjà de resolució de conflictes a un nou camp com és el de les “Controvèrsies administratives” de caràcter jurídic que es suscitin entre organismes de l'Administració General de l'Estat.

Es crea a aquest efecte una Comissió Delegada per a la Resolució de Controvèrsies Administratives. L'objectiu és evitar que es traslladi a l'àmbit jurisdiccional conflictes administratius intra-administrativos que poden ser resolts mitjançant un sistema alternatiu de resolució de controvèrsies específic.

D'aquesta manera, el Govern contribueix també a limitar la judicialització innecessària dels conflictes que poden resoldre's per altres cursos i, en definitiva, a baixar de treball als jutjats i tribunals.